4. BRANQUES

Hi han dos grans branques en el judaisme:

a) SEFARDITES: Jueus provinents de Sefarad, nom Bíblic que la tradició jueva atribueix a la Península Ibèrica. Molts sefardites han mantingut durant segles els seus costums i la seva llengua; els judeocastellans sobretot.

b) AIQUENASITES: Són famílies jueves de la diàspora assentades a Alemanya i que en l'edat Mitjana s'afrimaven descendents d'un personatge bíblic antiquíssim que es deia aixquenaz. En el segle XII es dispersaren cap al sud i l'est, en el segles XV i XVI emigraren cap a Polònia i Rússia.

- REFORMISTES: va tenir el seu origen en els ensenyaments del rabí Moses Mendelssohn (1729-1786).
- ORTODOXOS: Es va convertir en un moviment ben definit durant la primera meitat del segle XIX, amb la finalitat de preservar la tradició jueva enfront la Reforma.
- HASSIDISME: Dins l'ortodòxia al segle XVIII va nèixer a Polònia un moviment místic que s'anomenarà hassidisme.
- CONSERVADORS: Van sorgir a la fi dels segle XIX  i en certa manera, són una prolongació de les idees ortodoxes.Volen conservar les tradicions del poble jueu, especialment aquelles que fan referència a la seva identitat nacional, però amb una certa adaptació als temps actuals.

●●● [—• JUDAISME •—] ●●●

• Abraham: és el patriarca del judaisme, reconegut pel cristianisme i un profeta molt important de l'islam.

• Aixquenasites: Són famílies jueves de la diàspora assentades a Alemanya i que en l'edat mitjana s'afirmaven descendents d'un personatge bíblic antiquíssim que es deia Aixquenaz.

• Almidà: és una oració jueva també coneguda como "Bendición modin", feta servir a mode de bendició.

• Bimà: Tarima des de la qual es llegeixen les escriptures.

• Circumsició: consisteix a tallar el prepuci o pell que cobreix el gland. Es realitza quan el nen té 8 dies.

• Diàspora: es refereix a la dispersió dels jueus per tot el món.

• Estrella de David: també anomenat escut de David o segell de Salomó, és un símbol consistent en una estrella de sis puntes formades per dos triangles superposats.

• Hassidisme: és el terme utilitzat pels rabins per descriure els jueus que mantenien el nivell més alt d'observança religiosa i acció moral.

• Hebreu: és una llengua semítica de la família lingüística afroasiàtica. Per la seva escriptura és fa servir l'alfabet hebreu.

• Jahvè: o Jehovà és segons la Bíblia el nom propi de Déu. Apareix unes 7000 vegades en la Bíblia.

• Kaixer: Designa qualsevol menjar, beguda, teixit o objecte ritual les característiques del qual el fan acceptable d'acord amb la llei ritual jueva.

• Kippà: és un casquet utilitzat pels homes jueus. Les dones no la poden dur. Els homes ho porten des de petits com a símbol del judaisme. Antigament només podien posar-se kippà qui tenia una gran saviesa, per exemple el homes mes vells del poble el portaven fins que hi van imposar la llei d'igualtat pels homes.

• Llibre del Gènesi, el: és el primer llibre de la Torà, i per tant el primer llire del Tanakh, la Bíblia Hebrea, i de l'Antic Testament cristià.

• Ma'arib: es una ciutat del Iemen, capital de la governació de Marib.

• Menorà: era un canelobre de set braços que, segons la Biblia, va manar construir Jahvè, simbòlicament cada un d'aquests set braços correspon a cada un dels set dies de la Creació, i volia representar l'esbarzer ardent que va veure Moisès al Sinaí.

• Mur de les lamentacions: es un mur de contenció, l'últim vestigi del Segon Temple de Jerusalem, l'edifici més sagrat del judaisme.

• Qaddix: oració que es recita en ocasions especials, com enterraments o festes importants.

• Rabí: És un dels termes usats per denominar els Savis jueus i significa mon mestre.

• Sefardites: Són els descendents dels jueus que van viure a la Península Ibèrica fins al 1492, any en què van ser expulsats.

• Sinagoga: És el recinte o espai sagrat d'estudi i oració pels jueus.

• Tàl·lit: El tal·lit és un xal ritual amb el que es cobreix diàriament l´home jueu en les seves oracions.

• Talmud: És un cos literari d'importància i autoritat pel judaisme que conté diverses discussions rabíniques de la llei jueva, de l'ètica jueva, tradicions, llegendes i històries.

• Tanak: Fa referència a la Bíblia (cristiana) però no vol dir exactament Bíblia ja que la jueva i la cristiana, tot i ser molt semblants, varien en algunes parts.

• Tefil·lin (filacteris): Els filacteris són dues capses de cuir negre que contenen inscrits en un pergamí quatre passatges de la Torà: Qaddeix Li, Ve-hayà Ki Yeviakhà, Xemà Ve-hayà Im Xamoa.

• Torà: La Torà (o Torah) també coneguda amb el nom de Pentateuc, és el llibre sagrat dels jueus format pels cinc primers llibres de la Bíblia corresponent a l'Antic Testament.

• Xabat:  Tanakh és un acrònim que fa referència a la Bíblia jueva i coincideix quasi totalment amb l'Antic Testament cristià.

• Xaharit: Una de les tres pregàries que han de realitzar els jueus durant el seu ritual setmanal. 

JUDAISME: 

1.HISTÒRIA I GEOGRAFIA

HISTÒRIA: 

• El judaisme és una de les religions mes antigues del món que encara dura. No té un únic fundador definit.

• El judaisme és la primera de les anomenades “religions del llibre”ja que dónen una gran importància a la Bíblia, llibre que els jueus denominen Tana.

• El judaisme té el seu origen al Pròxim Orient. Han mantingut la memòria de la de la relació privilegiada amb Palestina o Canà.

• Aquest lloc, que es troba situat a la costa oriental de la Mediterrània, al nord del Mar Roig, és considerat pels Jueus com la terra que Javhè va prometre a aquest poble.

• L’època preestatal : La Biblia, pel que fa a l’època prèvia a l’any 1000ac, ensenya tota una sèria de narracions. Comencen amb abaham, que realitza un pacte amb Javhè i continua amb els seus descendents Isaac, Jacob i els seus fills. Els jueus emigren a Egipte. I després de fugir de l’esclaviitud d’Egipte gràcies a Moisès, realitzen una travesia pel dessert d’egipte fins a Palestina.

• Al món Sinaí, Moisès rep de Javhè les normes de comportament, els manaments. 

GEOGRAFIA:

VÍDEO:

2.LA DOCTRINA I LLIBRES SAGRATS

DOCTRINA:


La seva doctrina es recull en la Tanakh o Bíblia Hebrea  i el Talmud, i es fonamenta en la creença en un sol Déu, la seva aliança amb el poble d'Israel, els deu manaments i la futura arribada del Messies. Aquests són els punts principals de la doctrina jueva:

• Déu és únic: el judaisme està basat en un monoteisme estricte.
• Déu es omnipotent (té tot el poder) i omniscient (que ho sap tot)
• Déu és etern.
• Les paraules dels profetes son veritables.
• Moisès és el profeta més important.
• La Torà (els cinc llibres de Moisès) és el text principal del judaisme.
• Déu recompensarà als que obeeixen els seus manaments, i castigarà als que els violen.
• Déu va escollir al poble jueu per a establir un pacte únic amb Ell.
• L'ànima és pura al naixement. Els nens neixen amb un yétser ha-tov, una tendència per a fer el bé, i un yétser ha-ra, una tendència per a fer el mal. Aleshores, els humans tenen la lliure voluntat per a escollir el camí.

LLIBRES SAGRATS: 

3.LLOCS SAGRATS I PERSONES SAGRADES

5.PEL·LÍCULA

6.MÚSICA