4. BRANQUES

Hi han dos grans branques en el judaisme:

a) SEFARDITES: Jueus provinents de Sefarad, nom Bíblic que la tradició jueva atribueix a la Península Ibèrica. Molts sefardites han mantingut durant segles els seus costums i la seva llengua; els judeocastellans sobretot.

b) AIQUENASITES: Són famílies jueves de la diàspora assentades a Alemanya i que en l'edat Mitjana s'afrimaven descendents d'un personatge bíblic antiquíssim que es deia aixquenaz. En el segle XII es dispersaren cap al sud i l'est, en el segles XV i XVI emigraren cap a Polònia i Rússia.

- REFORMISTES: va tenir el seu origen en els ensenyaments del rabí Moses Mendelssohn (1729-1786).
- ORTODOXOS: Es va convertir en un moviment ben definit durant la primera meitat del segle XIX, amb la finalitat de preservar la tradició jueva enfront la Reforma.
- HASSIDISME: Dins l'ortodòxia al segle XVIII va nèixer a Polònia un moviment místic que s'anomenarà hassidisme.
- CONSERVADORS: Van sorgir a la fi dels segle XIX  i en certa manera, són una prolongació de les idees ortodoxes.Volen conservar les tradicions del poble jueu, especialment aquelles que fan referència a la seva identitat nacional, però amb una certa adaptació als temps actuals.