●●● [—• BUDISME •—] ●●●

 PARAULES CLAUS: 

• Arhat: És algú que ha guanyat l'enteniment profund sobre la verdadera naturalesa de la existència, que ha arribat al Nirvana i en conseqüència, no tornarà a néixer.

• Bhikkus: És un monjo budista que ha rebut l'ordenació completa. Viuen segons la norma monàstica del vinaya.

• Biher: És un dels estats de l'Índia a la part oriental.

• Budisme hinaiana o Theravada:És una de les escoles Nikaya que van formar el budisme original.

• Budisme Mahaiana: És una de les tres principals branques del budisme. Les diferències filosòfiques entre postures diferents són més notables i visibles que en el Theravada.

• Els cinc preceptes: Són com unes normes establertes per arribar al nirvana a nivell personal, aquests cinc preceptes són: no matar o destruir vida, no robar, portar una vida casta (conducte sexual impura), no mentir i no veure begudes alcohòliques.

• Els deu preceptes: Aquests deu preceptes només els han de seguir la comunitat budista (monjos i monges), estan formats per: els cinc preceptes que han de seguir persones qualsevol, més 5 regles més establertes per aquesta comunitat: menjar només a les hores establertes, no participar en danses, cants, espectacles o activitats frívoles, no embellir el propi cos amb joies o ornaments, no fer servir llits o seients alts i sumptuosos i no acceptar ni plata, ni or, ni diners.

• Dhammapada: És un recull de textos o obres de Buda , seleccionats que expliquen les ensenyances de Buda. Aquest són un dels textos més sagrats d'aquesta doctrina. D'altre banda també aquest text forma part de la primera literatura budista i forma part de la tradició índia, aquest text és classifica en textos curts en el Cànon Pali (Khuddaka Nikaya)

• Dharma: Igual que a l'hinuismePer l'hinduisme es tracta de la llei universal de la naturalesa, llei que es troba en cada individu així que en el cosmos

• Hostes: És una divisió entre les persones que creuen que la religió i la societat han de ser independents, aquesta és la par de persones són els laics i laiques.

• Jatakes: Són històries en les quals Buda parla de les seves vides anteriors.Llibre dels morts:

• Nirvana: A les religions i filosofies orientals, sobre tot al budisme, descriu l'estat espiritual lliure de contaminants de la ment (kilesa) com la luxúria, la por o l'ànsia. Depenent de cada context religiós, el nirvana té diferents implicacions. Al budisme vol dir quietud, serenitat i pau. Es diu que qui arriba al nirvana és com un foc que ha acabat la llenya. Aquesta llenya seria la falsa idea del jo, que causa egoisme el desig, la necessitat, la consciència, el naixement, la mort, la cobdícia, l'odi, la confusió, la ignorància.

• Pagoda: És l'evolució de l'Stupa, és una construcció religiosa en forma de torre, generalment de pedra, alguns cops també de maons i fins i tot de fusta. Té una base quadrada o poligonal sobre la qual s'aixeca un edifici que va estrenyent-se gradualment formant una torre, al mig s'alça una gran columna que constitueix l'ànima de la construcció i simbolitza l'eix que uneix el centre de la terra amb el cel, tenen entre 5 i 13 pisos, aquest nombre sempre ha de ser senar i representen els cels de les divinitats, també tenen galeries exteriors. A la pagoda si conserva relíquies de Buda que van ser recollides després de la seva cremació i alguns objectes que va utilitzar durant la seva vida.

• Pali: És una llengua indoeuropea de la família indoària que es parlava antigament a l'índia. Avui dia encara es fa servir com a llengua litúrgica al budisme theravada. El terme "pāḷi" significa "el text" o "la línia", fent referència a la línia de fulles de palma que s'utilitzaven com a suport de l'escriptura

• Paramites (les Sis Virtuts): Aquestes sis virtuts són: la perfecció en el donar (Dana), la perfecció en la paciència (Santi), la perfecció en el coratge (Virya), la perfecció de la meditació (Dhyana), i la perfecció en la saviesa (Prajna) la pràctica d'aquestes persegueix la salvació a través de bodhisattva.

• Sangha: És conjunt de *bhikkus. (*és la comunitat de monjos i monges que viuen aïllats com ermitans i ermitanes.

• Sànscrit: és un idioma indoeuropeu, la llengua dels textos clàssics de l'hinduisme. És una llengua clàssica de l'Índia i un llenguatge litúrgic de l'hinduisme, el budisme i el jainisme. És un dels 22 idiomes oficials de l'Índia.

• El Sermó de Benarès: Les Quatre Nobles Veritats són l’ensenyament original de Buda Shakyamuni, formulades en el sermó de Benarès. En general es resumeixen així: 

1.  La vida és sofriment (en pali: dukkha).
2.  La causa del sofriment és la ignorància, que al seu torn provoca l’avidesa i l’odi.
3. És possible acabar amb el sofriment. La pau, o nirvana, es fa realitat quan la ignorància, l’avidesa i l’odi deixen de dirigir-nos.
4. Hi ha una via per aconseguir-ho, que suposa vuit aspectes: la comprensió justa, el pensament just, la paraula justa, l’acció justa, el mode de vida just, l’esforç just, l’atenció justa i la meditació justa.

• Stupa: És una construcció pròpia del budisme que es troba dins el subcontinent indi, d'on és original, però també a altres llocs d'Àsia on s'ha expandit el budisme, com el Nepal, el Tibet o Indoxina. És a la vegada una representació de Buda i un monument en commemoració de la seva mort.

• Sutres: es refereix en general a les escriptures canòniques que es consideren les transcripcions de les ensenyances orals del Buda Gautama o Buda històric. Aquestes ensenyances estan agrupades a la segona part del tripitaka que s'anomena Sutta Pitaka (la paraula en pali "sutta", s'utilitza exclusivament per a referir-se a les escriptures budistes, en particular a les del Tripitaka o Cànon Pali).

• Tipitaka: (tres cistells) perquè s'havien dividit els textos en tres categories diferents i s'havien desat en cistells. Contenen les regles monàstiques de disciplina, informació sobre la fundació i història dels primers monestirs budistes, sermons i històries de Buda i informació sobre els seus primers deixebles i les seves primeres deixebles.

• Les tres joies: Les tres joies són:

1. BUDA :És la principal persona sagrada de la comunitat budista. (la vida de buda i les seves representacions).
2. DHARMA: És la doctrina del budisme (forma de vida), la veritat i la llei.
3. SANGHA: És la comunitat de budistes ( comunitat monàstica).
   

• Tripitaka:Tripitaka és un tipus d'escriptura que en sànscrit significa 'triple cistella'. És fonamental un cànon escripturari del budisme, dividit per temes en tres col·leccions, o cistelles, d'escrits. L'escriptura Tripitaka és venerada pels budistes Theravada com la col·lecció completa dels ensenyaments de Buda. Els budistes Mahayana també el valoren, però consideren més importants els sutres. Els deixebles de Buda dels recollir inicialment com tradicions orals i els registrar després per escrit.

• Uposatha:Els dies de Uposatha estan destinats a renovar la dedicació de la pràctica del Dhamma i estan sent observats pels seguidors laics en els monestirs budistes al voltant del món. Per als monjos i les monges, els dies de Uposatha sovint signifiquen la intensificació de les seves pràctiques de reflexió i meditació. En molts monestirs les tasques manuals, com construccions o reparacions, es retallen i redueixen en aquests dies. Els dies de Lluna Nova i Lluna Plena, és a dir, cada quinze dies, es reciten les regles monàstiques de Patimokkha.

• Xaityes: Són temples rupestres de pelegrinatge que contenen un stupa. Aquest és objecte de culte de la xaitya. Les naus laterals són més estretes que la central, que s'estenen per darrere el stupa com si fos un deambulatori. Estan destinades a la circumval·lació dels fidels.

1.HISTÒRIA I GEOGRAFIA

L'inici del budisme es considera abans del segle V a. C. la religió com a tal es desenvolupa a partir dels ensenyaments d'una persona. Aquesta persona era un príncep de la Índia, el qual no havia vist mai la situació que es donava a l'exterior del castell. Mai se li havia permès veure la vellesa, la pobresa ni el patiment. Només la felicitat. Un dia va voler sortir del castell. Un cop es va escapar, va veure que el món no era com li havien mostrat sempre. Sinó que també existia la pobresa, la malaltia, la vellesa, etc. Per reflexionar sobre el món, es va asseure sota un arbre (arbre que ara és sagrat) durant 40 dies. Llavors, va arribar al Nirvana. Aconseguint la “gran veritat”.

El budisme com a religió o estil de vida neix oficialment al voltant del segle V a. C. a partir dels ensenyaments difosos per Siddhartha Gautama. El budisme es va expandir fins a ser la religió dominant de la Índia, el segle III a.C.. Durant aquest segle, l'emperador que hi havia en aquell moment (Asoka) la va proclamar religió oficial del seu imperi. Durant el segle VII d. C. començara un declivi (reducció) dins la seva terra d'origen. Al segle XIII havia arribat gairebé a la seva desaparició total, però a part de l'Índia, ja s'havia expandit per molts altres països de tota l'Àsia. (Tíbet, Russia, Mongòlia, Nepal...).

2.LA DOCTRINA I LLIBRES SAGRATS

LA DOCTRINA:

1. Tot és dolor i patiment: Néixer,créixer, deteriorar-se i morir. El naixement, la vellesa, la malaltia, la preocupació, la misèria, la pena, l'angoixa, la desesperació, etc., comporten patiment i dolor. Aqueste és la Primera Noble Veritat.
2. L'origen del patiment: És el desig.
3. El patiment i el dolor es poden extingir d'arrel
4. El desarrelament del desig, que porta a la destrucció del dolor, s'aconsegueix amb la pràctica de l'Òctuple Noble Camí: Consisteix en:

• El recte coneixement o comprensió recta, equival al reconeixement de les Quatre Nobles Veritats.
• El recte propòsit o recta actitud.
• La recta paraula.
• La recta acció.
• La recta ocupació o recta professió.
• El recte esforç.
• Recte pensament.
• La recta concentració = Quarta Noble Veritat

ELS LLIBRES SAGRATS:

El budisme no ha tingut mai un llibre sagrat. Buda no va deixar res escrit i la seva doctrina es va transmetre oralment. Quan la doctrina del Buda va escriure els textos es van dividir en "Dharma" (Doctrina), i "vinaia"(Disciplina monacal). Les parts més importants estan formades pels "Sutres" (Frases atribuïdes directament a Buda). Les primeres escriptures budistes es van inscriure en fulles de Palmera poc després de l'any 43 dC, a Sri Lanka. Es van escriure en llengua pali i es van convertir en la base del budisme theravada (branca minoritària del budisme). Se'ls va donar el nom de Tipitaka, "Tres cistells", perquè havien dividit els textos en tres categories diferents i s'havien desat en cistells.

3.LLOCS SAGRATS I PERSONES SAGRADES

LLOCS SAGRATS

Pel budisme un lloc és considerat sagrat, quan té una relació directa amb Buda. Per aixó, un espai sagrat pot ser un barranc, un arbre, una cova o qualsevol element que es pugui relacionar amb ell.

per això entre d'altres coses, ha creat grans temples per resar o guardar reliquies entre d’altres. En el cas del budisme els temples budistes s’anomenen stupes o pagodes.

Les stupes, són més baixes, però també més amples i es troben als països que tenen un tradició Theravada o inclús Mahayana. Les pagodes en canvi, són edificis més alts i més estrets que són construïts principalment a Xina, però també al Japó i a altres països propers.

PERSONES SAGRADES

Poc després del seu sermó de benarès,moltes persones de tota mena i condició van seguir a Buda i van acceptar la seva doctrina. Van començar a predicar el camí i la doctrina santa. Viatjaven entre octubre i abril: l'estació freda i els mesos secs, ja que quan arribaven les pluges i la calor era impossible viatjar, així que vivien en uns habitatges senzills de fusta i terra, amb el sostre de palla. Les persones seguidores de la doctrina i el camí del buda es van dividir en dos grups ben diferent: laics i laiques, anomenats hostes, i els monjos i les monges, anomenats bhikkus.

 

4.BRANQUES

El budisme presenta dues grans branques. 

• Budisme Mahayana: Neix entre els anys 100 i 250 d.C. ofereix un camí de salvació col·lectiu i accessible a tothom: monjos i laics. En el moment de la mort, la persona en lloc d’entrar al nirvana torna per ajudar als altres a assolir la salvació. El procés de formació del budisme Mahayana és desconegut, però hi ha una etapa intermèdia, cap a l’any 100 dC., de la qual ens queden documents importants. 
  

• El Yogacara: és una gran escola del budisme mahayana que es va desenvolupar a partir d'uns texts com el Lankavatara Sutra, que sostenien que l'univers és una concentració mental.
• Budisme Vajrayana o vehicle del diamant: admet moltes divinitats. És un camí de salvació basat en la repetició de mantres. Els monjos que reben el títol de Lama (venerable mestre), són molt importants per a la comunitat. El trobem al Tibet i a Mongòlia.  
• El Budisme Zen: és una forma de Gran Vehicle, nascut a la xina, amb influències del Taoisme i difós al Japó.Proposa una concentració rigorosa del pensament a través d’un mètode semblant al del ioga. És una tècnica d’alliberament del cos i de l’ànima per trobar la unitat suprema més enllà de qualsevol diferenciació.
•  El Taoisme: busca la perfecció de l’home en la contemplació de la naturalesa i en la mística. El Tao (o Dao), que podem identificar amb l'Absolut, l'única realitat. L'ensenyament dels mestres, com Lao-Tsé,va dirigit a aconseguir la unió de l'home amb el Tao, per trobar la inmortalitat.
• El Confucianisme: prové de Confuci, que va viure del 551 al 479 aC. Confuci era un home savi que va contribuir a posar fi a les guerres que tenien lloc a la Xina. La doctrina de Confuci es basava en els aspectes ètics i morals juntament amb els dels seus dos deixebles: Menci i Hsun-tzu.
• El Xintoisme: vol dir "camí de les divinitats". Té per finalitat estar en comunió i d'acord amb els kami (divinitats i tot allò que inspira respecte: éssers humans, fenòmens naturals...), per trobar l'harmonia en aquesta vida.

• Budisme Theravada: els budistes hinayana aspiren a convertir-se en arhat, és a dir, un ser que no abandonarà mai l'estat de nirvana. És un camí de salvació únicament individual i accessible als monjos. Els fidels els ajuden per tal de reencarnar-se en monjos.
  

5.PEL·LÍCULA

6.MÚSICA

*L'HINUDISME*

Paraules Claus :hinduisme

• Atman: És una paraula que fa referència a l'alma o a l'escencia espiritual i té un gran significat espiritual per els hinduistes.

• Benarès És ciutat a la ribera del Ganges sagrada de la regió hindú

• Brahman: És un terme sànscrit que fa referència a la deïtat absoluta de l'hinduisme. Etimològicament, brahman té el significat de 'expansió' en sànscrit.

• Braman: És un concepte filosòfic-espiritualindi que fa referència al Principi originari de l'Univers.

• Casta (o varna): Corresponen a una forma d'estratificació social establerta, en forma tradicional i prescriptiva, per l'hinduisme a l'Índia, la qual classifica a les persones dins de la societat en quatre grans grups.

• Dharma: Per l'hinduisme es tracta de la llei universal de la naturalesa, llei que es troba en cada individu així en el cosmos. A nivell còsmic aquesta llei es manifesta per mobiments cícilics i regulars .

• Guru:És el nom que rep un mestre espiritual dins de l'àmbit de l'hinduisme.

• Karma:És un terme de la filosofia india que designa el principi de la causalitat universal que resulta de l'acció. Es tracta d'una noció essencial del funcionament del samsara (o "cicle de les eencarnacions"), un dels fonaments del pensament indi; dins d'aquest context, el karma és el conjunt d'actes -positius, negatius o neutres- que efectua cada individu i que marquen la seva consciència, condicionant les seves futures encarnacions.

• Kshatriya: Dins del sistema de castes de l'Índia dels Chatrian eren la classe político-militar. El rei i la reina d'una regió havien de ser Chatrian. Els Chatrian eren el poder secular responsable del reforçament del dharma impartit pels sacerdots bramans.

• Mahabarata: És un poema èpic,considerat una epopeia literària i forma part d'un llibre religiós de l'Índia.

*Què parla? és una història de reis, savis, déus i dimonis i ajuda a instruir sobre els quatre objectius de la vida segons l'hinduisme: artha (riquesa), kama (plaer), dharma (deure religiós) i mokxa (salvació).

• Moksa: És l'objectiu final de l'hinduisme que significa l'alliberament del cicle de les reencarnacions, o del cicle de samsara,per arribar a Brahman.

• Pària: Són aquelles persones intocables, que no pertanyen a cap casta i formen part del cinquè grup de les castes

• Ramayan: És un dels principals textos sagrats de l'hindú, explica l'història del rei Rama. Aquest és la personificació de la justícia i està considerat com una de les reencarnacions de Vixnu.

• Reencarnació: És la capacitat de transformar-se en un altre ésser desprès de la mort.

• Rig-veda: És el document més antic i agrupa milers d'himnes a les divinitats, recollides i va ser conservats per les famílies sacerdotals. I molts els cants i pregàries actualment es continuen pronunciant a molts cerimònies.

• Sadhu: També ioguis són ascetes errants o persones santes de l'hinduisme que han renunciat a tot, són aquells que viuen allunyats de la caritat del món dedicats exclusivament a la meditació i mengen una sola vegada el dia.

• Samsara: És el símbol de l'hinduisme, és la roda que representa el cicle de la vida. I és l'objectiu de tot brahman o de qualsevol hindú aconseguir sortir del samsara tot hi que normalment sempre ho aconsegueixen desprès de la mort.

• Sànscrit: És la llengua ària de l'hinduisme.

• Sikhs: És el membre d'una comunitat religiosa.

• Smriti: Són els llibres que formen part de la tradició, que són cronològicament posteriors.

• Sruti: Són els llibres revelats pels déus als savis dels primers temps.

• Sudra: Entre la població ària eren els servidors.

• Trimurti: És l'agrupació de tres divinitats considerades aspectes del Brahman i que representen: la creació, la destrucció i la preservació aquestes tres divinitats són: Brahma, Vixnu i Xiva.

• Upanishad: Representa el vedanta, l'última part dels Vedes i es considera una prolongació dels Vedes i per tant integrants dels suri i la seva finalitat és explicar el significat profund de les accions rituals, són diàlegs entre mestres i deixebles.

• Vaisya: Del grup de les persones, forma part de les castes que són nascuts dels malucs, comersiants, artesants, els agricultors i representen el suport de la societat.

• Veda: Vol dir el saber, i el coneixement (I així s'anomenen els 4 llibres sagrats de l'Hinduisme)