L'inici del budisme es considera abans del segle V a. C. la religió com a tal es desenvolupa a partir dels ensenyaments d'una persona. Aquesta persona era un príncep de la Índia, el qual no havia vist mai la situació que es donava a l'exterior del castell. Mai se li havia permès veure la vellesa, la pobresa ni el patiment. Només la felicitat. Un dia va voler sortir del castell. Un cop es va escapar, va veure que el món no era com li havien mostrat sempre. Sinó que també existia la pobresa, la malaltia, la vellesa, etc. Per reflexionar sobre el món, es va asseure sota un arbre (arbre que ara és sagrat) durant 40 dies. Llavors, va arribar al Nirvana. Aconseguint la “gran veritat”.
El budisme com a religió o estil de vida neix oficialment al voltant del segle V a. C. a partir dels ensenyaments difosos per Siddhartha Gautama. El budisme es va expandir fins a ser la religió dominant de la Índia, el segle III a.C.. Durant aquest segle, l'emperador que hi havia en aquell moment (Asoka) la va proclamar religió oficial del seu imperi. Durant el segle VII d. C. començara un declivi (reducció) dins la seva terra d'origen. Al segle XIII havia arribat gairebé a la seva desaparició total, però a part de l'Índia, ja s'havia expandit per molts altres països de tota l'Àsia. (Tíbet, Russia, Mongòlia, Nepal...).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada