4.BRANQUES

El budisme presenta dues grans branques. 

• Budisme Mahayana: Neix entre els anys 100 i 250 d.C. ofereix un camí de salvació col·lectiu i accessible a tothom: monjos i laics. En el moment de la mort, la persona en lloc d’entrar al nirvana torna per ajudar als altres a assolir la salvació. El procés de formació del budisme Mahayana és desconegut, però hi ha una etapa intermèdia, cap a l’any 100 dC., de la qual ens queden documents importants. 
  

• El Yogacara: és una gran escola del budisme mahayana que es va desenvolupar a partir d'uns texts com el Lankavatara Sutra, que sostenien que l'univers és una concentració mental.
• Budisme Vajrayana o vehicle del diamant: admet moltes divinitats. És un camí de salvació basat en la repetició de mantres. Els monjos que reben el títol de Lama (venerable mestre), són molt importants per a la comunitat. El trobem al Tibet i a Mongòlia.  
• El Budisme Zen: és una forma de Gran Vehicle, nascut a la xina, amb influències del Taoisme i difós al Japó.Proposa una concentració rigorosa del pensament a través d’un mètode semblant al del ioga. És una tècnica d’alliberament del cos i de l’ànima per trobar la unitat suprema més enllà de qualsevol diferenciació.
•  El Taoisme: busca la perfecció de l’home en la contemplació de la naturalesa i en la mística. El Tao (o Dao), que podem identificar amb l'Absolut, l'única realitat. L'ensenyament dels mestres, com Lao-Tsé,va dirigit a aconseguir la unió de l'home amb el Tao, per trobar la inmortalitat.
• El Confucianisme: prové de Confuci, que va viure del 551 al 479 aC. Confuci era un home savi que va contribuir a posar fi a les guerres que tenien lloc a la Xina. La doctrina de Confuci es basava en els aspectes ètics i morals juntament amb els dels seus dos deixebles: Menci i Hsun-tzu.
• El Xintoisme: vol dir "camí de les divinitats". Té per finalitat estar en comunió i d'acord amb els kami (divinitats i tot allò que inspira respecte: éssers humans, fenòmens naturals...), per trobar l'harmonia en aquesta vida.

• Budisme Theravada: els budistes hinayana aspiren a convertir-se en arhat, és a dir, un ser que no abandonarà mai l'estat de nirvana. És un camí de salvació únicament individual i accessible als monjos. Els fidels els ajuden per tal de reencarnar-se en monjos.