4. BRANQUES

Hi han dos grans branques en el judaisme:

a) SEFARDITES: Jueus provinents de Sefarad, nom Bíblic que la tradició jueva atribueix a la Península Ibèrica. Molts sefardites han mantingut durant segles els seus costums i la seva llengua; els judeocastellans sobretot.

b) AIQUENASITES: Són famílies jueves de la diàspora assentades a Alemanya i que en l'edat Mitjana s'afrimaven descendents d'un personatge bíblic antiquíssim que es deia aixquenaz. En el segle XII es dispersaren cap al sud i l'est, en el segles XV i XVI emigraren cap a Polònia i Rússia.

- REFORMISTES: va tenir el seu origen en els ensenyaments del rabí Moses Mendelssohn (1729-1786).
- ORTODOXOS: Es va convertir en un moviment ben definit durant la primera meitat del segle XIX, amb la finalitat de preservar la tradició jueva enfront la Reforma.
- HASSIDISME: Dins l'ortodòxia al segle XVIII va nèixer a Polònia un moviment místic que s'anomenarà hassidisme.
- CONSERVADORS: Van sorgir a la fi dels segle XIX  i en certa manera, són una prolongació de les idees ortodoxes.Volen conservar les tradicions del poble jueu, especialment aquelles que fan referència a la seva identitat nacional, però amb una certa adaptació als temps actuals.

●●● [—• JUDAISME •—] ●●●

• Abraham: és el patriarca del judaisme, reconegut pel cristianisme i un profeta molt important de l'islam.

• Aixquenasites: Són famílies jueves de la diàspora assentades a Alemanya i que en l'edat mitjana s'afirmaven descendents d'un personatge bíblic antiquíssim que es deia Aixquenaz.

• Almidà: és una oració jueva també coneguda como "Bendición modin", feta servir a mode de bendició.

• Bimà: Tarima des de la qual es llegeixen les escriptures.

• Circumsició: consisteix a tallar el prepuci o pell que cobreix el gland. Es realitza quan el nen té 8 dies.

• Diàspora: es refereix a la dispersió dels jueus per tot el món.

• Estrella de David: també anomenat escut de David o segell de Salomó, és un símbol consistent en una estrella de sis puntes formades per dos triangles superposats.

• Hassidisme: és el terme utilitzat pels rabins per descriure els jueus que mantenien el nivell més alt d'observança religiosa i acció moral.

• Hebreu: és una llengua semítica de la família lingüística afroasiàtica. Per la seva escriptura és fa servir l'alfabet hebreu.

• Jahvè: o Jehovà és segons la Bíblia el nom propi de Déu. Apareix unes 7000 vegades en la Bíblia.

• Kaixer: Designa qualsevol menjar, beguda, teixit o objecte ritual les característiques del qual el fan acceptable d'acord amb la llei ritual jueva.

• Kippà: és un casquet utilitzat pels homes jueus. Les dones no la poden dur. Els homes ho porten des de petits com a símbol del judaisme. Antigament només podien posar-se kippà qui tenia una gran saviesa, per exemple el homes mes vells del poble el portaven fins que hi van imposar la llei d'igualtat pels homes.

• Llibre del Gènesi, el: és el primer llibre de la Torà, i per tant el primer llire del Tanakh, la Bíblia Hebrea, i de l'Antic Testament cristià.

• Ma'arib: es una ciutat del Iemen, capital de la governació de Marib.

• Menorà: era un canelobre de set braços que, segons la Biblia, va manar construir Jahvè, simbòlicament cada un d'aquests set braços correspon a cada un dels set dies de la Creació, i volia representar l'esbarzer ardent que va veure Moisès al Sinaí.

• Mur de les lamentacions: es un mur de contenció, l'últim vestigi del Segon Temple de Jerusalem, l'edifici més sagrat del judaisme.

• Qaddix: oració que es recita en ocasions especials, com enterraments o festes importants.

• Rabí: És un dels termes usats per denominar els Savis jueus i significa mon mestre.

• Sefardites: Són els descendents dels jueus que van viure a la Península Ibèrica fins al 1492, any en què van ser expulsats.

• Sinagoga: És el recinte o espai sagrat d'estudi i oració pels jueus.

• Tàl·lit: El tal·lit és un xal ritual amb el que es cobreix diàriament l´home jueu en les seves oracions.

• Talmud: És un cos literari d'importància i autoritat pel judaisme que conté diverses discussions rabíniques de la llei jueva, de l'ètica jueva, tradicions, llegendes i històries.

• Tanak: Fa referència a la Bíblia (cristiana) però no vol dir exactament Bíblia ja que la jueva i la cristiana, tot i ser molt semblants, varien en algunes parts.

• Tefil·lin (filacteris): Els filacteris són dues capses de cuir negre que contenen inscrits en un pergamí quatre passatges de la Torà: Qaddeix Li, Ve-hayà Ki Yeviakhà, Xemà Ve-hayà Im Xamoa.

• Torà: La Torà (o Torah) també coneguda amb el nom de Pentateuc, és el llibre sagrat dels jueus format pels cinc primers llibres de la Bíblia corresponent a l'Antic Testament.

• Xabat:  Tanakh és un acrònim que fa referència a la Bíblia jueva i coincideix quasi totalment amb l'Antic Testament cristià.

• Xaharit: Una de les tres pregàries que han de realitzar els jueus durant el seu ritual setmanal. 

JUDAISME: 

1.HISTÒRIA I GEOGRAFIA

HISTÒRIA: 

• El judaisme és una de les religions mes antigues del món que encara dura. No té un únic fundador definit.

• El judaisme és la primera de les anomenades “religions del llibre”ja que dónen una gran importància a la Bíblia, llibre que els jueus denominen Tana.

• El judaisme té el seu origen al Pròxim Orient. Han mantingut la memòria de la de la relació privilegiada amb Palestina o Canà.

• Aquest lloc, que es troba situat a la costa oriental de la Mediterrània, al nord del Mar Roig, és considerat pels Jueus com la terra que Javhè va prometre a aquest poble.

• L’època preestatal : La Biblia, pel que fa a l’època prèvia a l’any 1000ac, ensenya tota una sèria de narracions. Comencen amb abaham, que realitza un pacte amb Javhè i continua amb els seus descendents Isaac, Jacob i els seus fills. Els jueus emigren a Egipte. I després de fugir de l’esclaviitud d’Egipte gràcies a Moisès, realitzen una travesia pel dessert d’egipte fins a Palestina.

• Al món Sinaí, Moisès rep de Javhè les normes de comportament, els manaments. 

GEOGRAFIA:

VÍDEO:

2.LA DOCTRINA I LLIBRES SAGRATS

DOCTRINA:


La seva doctrina es recull en la Tanakh o Bíblia Hebrea  i el Talmud, i es fonamenta en la creença en un sol Déu, la seva aliança amb el poble d'Israel, els deu manaments i la futura arribada del Messies. Aquests són els punts principals de la doctrina jueva:

• Déu és únic: el judaisme està basat en un monoteisme estricte.
• Déu es omnipotent (té tot el poder) i omniscient (que ho sap tot)
• Déu és etern.
• Les paraules dels profetes son veritables.
• Moisès és el profeta més important.
• La Torà (els cinc llibres de Moisès) és el text principal del judaisme.
• Déu recompensarà als que obeeixen els seus manaments, i castigarà als que els violen.
• Déu va escollir al poble jueu per a establir un pacte únic amb Ell.
• L'ànima és pura al naixement. Els nens neixen amb un yétser ha-tov, una tendència per a fer el bé, i un yétser ha-ra, una tendència per a fer el mal. Aleshores, els humans tenen la lliure voluntat per a escollir el camí.

LLIBRES SAGRATS: 

3.LLOCS SAGRATS I PERSONES SAGRADES

5.PEL·LÍCULA

6.MÚSICA

●●● [—• BUDISME •—] ●●●

 PARAULES CLAUS: 

• Arhat: És algú que ha guanyat l'enteniment profund sobre la verdadera naturalesa de la existència, que ha arribat al Nirvana i en conseqüència, no tornarà a néixer.

• Bhikkus: És un monjo budista que ha rebut l'ordenació completa. Viuen segons la norma monàstica del vinaya.

• Biher: És un dels estats de l'Índia a la part oriental.

• Budisme hinaiana o Theravada:És una de les escoles Nikaya que van formar el budisme original.

• Budisme Mahaiana: És una de les tres principals branques del budisme. Les diferències filosòfiques entre postures diferents són més notables i visibles que en el Theravada.

• Els cinc preceptes: Són com unes normes establertes per arribar al nirvana a nivell personal, aquests cinc preceptes són: no matar o destruir vida, no robar, portar una vida casta (conducte sexual impura), no mentir i no veure begudes alcohòliques.

• Els deu preceptes: Aquests deu preceptes només els han de seguir la comunitat budista (monjos i monges), estan formats per: els cinc preceptes que han de seguir persones qualsevol, més 5 regles més establertes per aquesta comunitat: menjar només a les hores establertes, no participar en danses, cants, espectacles o activitats frívoles, no embellir el propi cos amb joies o ornaments, no fer servir llits o seients alts i sumptuosos i no acceptar ni plata, ni or, ni diners.

• Dhammapada: És un recull de textos o obres de Buda , seleccionats que expliquen les ensenyances de Buda. Aquest són un dels textos més sagrats d'aquesta doctrina. D'altre banda també aquest text forma part de la primera literatura budista i forma part de la tradició índia, aquest text és classifica en textos curts en el Cànon Pali (Khuddaka Nikaya)

• Dharma: Igual que a l'hinuismePer l'hinduisme es tracta de la llei universal de la naturalesa, llei que es troba en cada individu així que en el cosmos

• Hostes: És una divisió entre les persones que creuen que la religió i la societat han de ser independents, aquesta és la par de persones són els laics i laiques.

• Jatakes: Són històries en les quals Buda parla de les seves vides anteriors.Llibre dels morts:

• Nirvana: A les religions i filosofies orientals, sobre tot al budisme, descriu l'estat espiritual lliure de contaminants de la ment (kilesa) com la luxúria, la por o l'ànsia. Depenent de cada context religiós, el nirvana té diferents implicacions. Al budisme vol dir quietud, serenitat i pau. Es diu que qui arriba al nirvana és com un foc que ha acabat la llenya. Aquesta llenya seria la falsa idea del jo, que causa egoisme el desig, la necessitat, la consciència, el naixement, la mort, la cobdícia, l'odi, la confusió, la ignorància.

• Pagoda: És l'evolució de l'Stupa, és una construcció religiosa en forma de torre, generalment de pedra, alguns cops també de maons i fins i tot de fusta. Té una base quadrada o poligonal sobre la qual s'aixeca un edifici que va estrenyent-se gradualment formant una torre, al mig s'alça una gran columna que constitueix l'ànima de la construcció i simbolitza l'eix que uneix el centre de la terra amb el cel, tenen entre 5 i 13 pisos, aquest nombre sempre ha de ser senar i representen els cels de les divinitats, també tenen galeries exteriors. A la pagoda si conserva relíquies de Buda que van ser recollides després de la seva cremació i alguns objectes que va utilitzar durant la seva vida.

• Pali: És una llengua indoeuropea de la família indoària que es parlava antigament a l'índia. Avui dia encara es fa servir com a llengua litúrgica al budisme theravada. El terme "pāḷi" significa "el text" o "la línia", fent referència a la línia de fulles de palma que s'utilitzaven com a suport de l'escriptura

• Paramites (les Sis Virtuts): Aquestes sis virtuts són: la perfecció en el donar (Dana), la perfecció en la paciència (Santi), la perfecció en el coratge (Virya), la perfecció de la meditació (Dhyana), i la perfecció en la saviesa (Prajna) la pràctica d'aquestes persegueix la salvació a través de bodhisattva.

• Sangha: És conjunt de *bhikkus. (*és la comunitat de monjos i monges que viuen aïllats com ermitans i ermitanes.

• Sànscrit: és un idioma indoeuropeu, la llengua dels textos clàssics de l'hinduisme. És una llengua clàssica de l'Índia i un llenguatge litúrgic de l'hinduisme, el budisme i el jainisme. És un dels 22 idiomes oficials de l'Índia.

• El Sermó de Benarès: Les Quatre Nobles Veritats són l’ensenyament original de Buda Shakyamuni, formulades en el sermó de Benarès. En general es resumeixen així: 

1.  La vida és sofriment (en pali: dukkha).
2.  La causa del sofriment és la ignorància, que al seu torn provoca l’avidesa i l’odi.
3. És possible acabar amb el sofriment. La pau, o nirvana, es fa realitat quan la ignorància, l’avidesa i l’odi deixen de dirigir-nos.
4. Hi ha una via per aconseguir-ho, que suposa vuit aspectes: la comprensió justa, el pensament just, la paraula justa, l’acció justa, el mode de vida just, l’esforç just, l’atenció justa i la meditació justa.

• Stupa: És una construcció pròpia del budisme que es troba dins el subcontinent indi, d'on és original, però també a altres llocs d'Àsia on s'ha expandit el budisme, com el Nepal, el Tibet o Indoxina. És a la vegada una representació de Buda i un monument en commemoració de la seva mort.

• Sutres: es refereix en general a les escriptures canòniques que es consideren les transcripcions de les ensenyances orals del Buda Gautama o Buda històric. Aquestes ensenyances estan agrupades a la segona part del tripitaka que s'anomena Sutta Pitaka (la paraula en pali "sutta", s'utilitza exclusivament per a referir-se a les escriptures budistes, en particular a les del Tripitaka o Cànon Pali).

• Tipitaka: (tres cistells) perquè s'havien dividit els textos en tres categories diferents i s'havien desat en cistells. Contenen les regles monàstiques de disciplina, informació sobre la fundació i història dels primers monestirs budistes, sermons i històries de Buda i informació sobre els seus primers deixebles i les seves primeres deixebles.

• Les tres joies: Les tres joies són:

1. BUDA :És la principal persona sagrada de la comunitat budista. (la vida de buda i les seves representacions).
2. DHARMA: És la doctrina del budisme (forma de vida), la veritat i la llei.
3. SANGHA: És la comunitat de budistes ( comunitat monàstica).
   

• Tripitaka:Tripitaka és un tipus d'escriptura que en sànscrit significa 'triple cistella'. És fonamental un cànon escripturari del budisme, dividit per temes en tres col·leccions, o cistelles, d'escrits. L'escriptura Tripitaka és venerada pels budistes Theravada com la col·lecció completa dels ensenyaments de Buda. Els budistes Mahayana també el valoren, però consideren més importants els sutres. Els deixebles de Buda dels recollir inicialment com tradicions orals i els registrar després per escrit.

• Uposatha:Els dies de Uposatha estan destinats a renovar la dedicació de la pràctica del Dhamma i estan sent observats pels seguidors laics en els monestirs budistes al voltant del món. Per als monjos i les monges, els dies de Uposatha sovint signifiquen la intensificació de les seves pràctiques de reflexió i meditació. En molts monestirs les tasques manuals, com construccions o reparacions, es retallen i redueixen en aquests dies. Els dies de Lluna Nova i Lluna Plena, és a dir, cada quinze dies, es reciten les regles monàstiques de Patimokkha.

• Xaityes: Són temples rupestres de pelegrinatge que contenen un stupa. Aquest és objecte de culte de la xaitya. Les naus laterals són més estretes que la central, que s'estenen per darrere el stupa com si fos un deambulatori. Estan destinades a la circumval·lació dels fidels.

1.HISTÒRIA I GEOGRAFIA

L'inici del budisme es considera abans del segle V a. C. la religió com a tal es desenvolupa a partir dels ensenyaments d'una persona. Aquesta persona era un príncep de la Índia, el qual no havia vist mai la situació que es donava a l'exterior del castell. Mai se li havia permès veure la vellesa, la pobresa ni el patiment. Només la felicitat. Un dia va voler sortir del castell. Un cop es va escapar, va veure que el món no era com li havien mostrat sempre. Sinó que també existia la pobresa, la malaltia, la vellesa, etc. Per reflexionar sobre el món, es va asseure sota un arbre (arbre que ara és sagrat) durant 40 dies. Llavors, va arribar al Nirvana. Aconseguint la “gran veritat”.

El budisme com a religió o estil de vida neix oficialment al voltant del segle V a. C. a partir dels ensenyaments difosos per Siddhartha Gautama. El budisme es va expandir fins a ser la religió dominant de la Índia, el segle III a.C.. Durant aquest segle, l'emperador que hi havia en aquell moment (Asoka) la va proclamar religió oficial del seu imperi. Durant el segle VII d. C. començara un declivi (reducció) dins la seva terra d'origen. Al segle XIII havia arribat gairebé a la seva desaparició total, però a part de l'Índia, ja s'havia expandit per molts altres països de tota l'Àsia. (Tíbet, Russia, Mongòlia, Nepal...).

2.LA DOCTRINA I LLIBRES SAGRATS

LA DOCTRINA:

1. Tot és dolor i patiment: Néixer,créixer, deteriorar-se i morir. El naixement, la vellesa, la malaltia, la preocupació, la misèria, la pena, l'angoixa, la desesperació, etc., comporten patiment i dolor. Aqueste és la Primera Noble Veritat.
2. L'origen del patiment: És el desig.
3. El patiment i el dolor es poden extingir d'arrel
4. El desarrelament del desig, que porta a la destrucció del dolor, s'aconsegueix amb la pràctica de l'Òctuple Noble Camí: Consisteix en:

• El recte coneixement o comprensió recta, equival al reconeixement de les Quatre Nobles Veritats.
• El recte propòsit o recta actitud.
• La recta paraula.
• La recta acció.
• La recta ocupació o recta professió.
• El recte esforç.
• Recte pensament.
• La recta concentració = Quarta Noble Veritat

ELS LLIBRES SAGRATS:

El budisme no ha tingut mai un llibre sagrat. Buda no va deixar res escrit i la seva doctrina es va transmetre oralment. Quan la doctrina del Buda va escriure els textos es van dividir en "Dharma" (Doctrina), i "vinaia"(Disciplina monacal). Les parts més importants estan formades pels "Sutres" (Frases atribuïdes directament a Buda). Les primeres escriptures budistes es van inscriure en fulles de Palmera poc després de l'any 43 dC, a Sri Lanka. Es van escriure en llengua pali i es van convertir en la base del budisme theravada (branca minoritària del budisme). Se'ls va donar el nom de Tipitaka, "Tres cistells", perquè havien dividit els textos en tres categories diferents i s'havien desat en cistells.

3.LLOCS SAGRATS I PERSONES SAGRADES

LLOCS SAGRATS

Pel budisme un lloc és considerat sagrat, quan té una relació directa amb Buda. Per aixó, un espai sagrat pot ser un barranc, un arbre, una cova o qualsevol element que es pugui relacionar amb ell.

per això entre d'altres coses, ha creat grans temples per resar o guardar reliquies entre d’altres. En el cas del budisme els temples budistes s’anomenen stupes o pagodes.

Les stupes, són més baixes, però també més amples i es troben als països que tenen un tradició Theravada o inclús Mahayana. Les pagodes en canvi, són edificis més alts i més estrets que són construïts principalment a Xina, però també al Japó i a altres països propers.

PERSONES SAGRADES

Poc després del seu sermó de benarès,moltes persones de tota mena i condició van seguir a Buda i van acceptar la seva doctrina. Van començar a predicar el camí i la doctrina santa. Viatjaven entre octubre i abril: l'estació freda i els mesos secs, ja que quan arribaven les pluges i la calor era impossible viatjar, així que vivien en uns habitatges senzills de fusta i terra, amb el sostre de palla. Les persones seguidores de la doctrina i el camí del buda es van dividir en dos grups ben diferent: laics i laiques, anomenats hostes, i els monjos i les monges, anomenats bhikkus.

 

4.BRANQUES

El budisme presenta dues grans branques. 

• Budisme Mahayana: Neix entre els anys 100 i 250 d.C. ofereix un camí de salvació col·lectiu i accessible a tothom: monjos i laics. En el moment de la mort, la persona en lloc d’entrar al nirvana torna per ajudar als altres a assolir la salvació. El procés de formació del budisme Mahayana és desconegut, però hi ha una etapa intermèdia, cap a l’any 100 dC., de la qual ens queden documents importants. 
  

• El Yogacara: és una gran escola del budisme mahayana que es va desenvolupar a partir d'uns texts com el Lankavatara Sutra, que sostenien que l'univers és una concentració mental.
• Budisme Vajrayana o vehicle del diamant: admet moltes divinitats. És un camí de salvació basat en la repetició de mantres. Els monjos que reben el títol de Lama (venerable mestre), són molt importants per a la comunitat. El trobem al Tibet i a Mongòlia.  
• El Budisme Zen: és una forma de Gran Vehicle, nascut a la xina, amb influències del Taoisme i difós al Japó.Proposa una concentració rigorosa del pensament a través d’un mètode semblant al del ioga. És una tècnica d’alliberament del cos i de l’ànima per trobar la unitat suprema més enllà de qualsevol diferenciació.
•  El Taoisme: busca la perfecció de l’home en la contemplació de la naturalesa i en la mística. El Tao (o Dao), que podem identificar amb l'Absolut, l'única realitat. L'ensenyament dels mestres, com Lao-Tsé,va dirigit a aconseguir la unió de l'home amb el Tao, per trobar la inmortalitat.
• El Confucianisme: prové de Confuci, que va viure del 551 al 479 aC. Confuci era un home savi que va contribuir a posar fi a les guerres que tenien lloc a la Xina. La doctrina de Confuci es basava en els aspectes ètics i morals juntament amb els dels seus dos deixebles: Menci i Hsun-tzu.
• El Xintoisme: vol dir "camí de les divinitats". Té per finalitat estar en comunió i d'acord amb els kami (divinitats i tot allò que inspira respecte: éssers humans, fenòmens naturals...), per trobar l'harmonia en aquesta vida.

• Budisme Theravada: els budistes hinayana aspiren a convertir-se en arhat, és a dir, un ser que no abandonarà mai l'estat de nirvana. És un camí de salvació únicament individual i accessible als monjos. Els fidels els ajuden per tal de reencarnar-se en monjos.
  

5.PEL·LÍCULA

6.MÚSICA

*L'HINUDISME*

Paraules Claus :hinduisme

• Atman: És una paraula que fa referència a l'alma o a l'escencia espiritual i té un gran significat espiritual per els hinduistes.

• Benarès És ciutat a la ribera del Ganges sagrada de la regió hindú

• Brahman: És un terme sànscrit que fa referència a la deïtat absoluta de l'hinduisme. Etimològicament, brahman té el significat de 'expansió' en sànscrit.

• Braman: És un concepte filosòfic-espiritualindi que fa referència al Principi originari de l'Univers.

• Casta (o varna): Corresponen a una forma d'estratificació social establerta, en forma tradicional i prescriptiva, per l'hinduisme a l'Índia, la qual classifica a les persones dins de la societat en quatre grans grups.

• Dharma: Per l'hinduisme es tracta de la llei universal de la naturalesa, llei que es troba en cada individu així en el cosmos. A nivell còsmic aquesta llei es manifesta per mobiments cícilics i regulars .

• Guru:És el nom que rep un mestre espiritual dins de l'àmbit de l'hinduisme.

• Karma:És un terme de la filosofia india que designa el principi de la causalitat universal que resulta de l'acció. Es tracta d'una noció essencial del funcionament del samsara (o "cicle de les eencarnacions"), un dels fonaments del pensament indi; dins d'aquest context, el karma és el conjunt d'actes -positius, negatius o neutres- que efectua cada individu i que marquen la seva consciència, condicionant les seves futures encarnacions.

• Kshatriya: Dins del sistema de castes de l'Índia dels Chatrian eren la classe político-militar. El rei i la reina d'una regió havien de ser Chatrian. Els Chatrian eren el poder secular responsable del reforçament del dharma impartit pels sacerdots bramans.

• Mahabarata: És un poema èpic,considerat una epopeia literària i forma part d'un llibre religiós de l'Índia.

*Què parla? és una història de reis, savis, déus i dimonis i ajuda a instruir sobre els quatre objectius de la vida segons l'hinduisme: artha (riquesa), kama (plaer), dharma (deure religiós) i mokxa (salvació).

• Moksa: És l'objectiu final de l'hinduisme que significa l'alliberament del cicle de les reencarnacions, o del cicle de samsara,per arribar a Brahman.

• Pària: Són aquelles persones intocables, que no pertanyen a cap casta i formen part del cinquè grup de les castes

• Ramayan: És un dels principals textos sagrats de l'hindú, explica l'història del rei Rama. Aquest és la personificació de la justícia i està considerat com una de les reencarnacions de Vixnu.

• Reencarnació: És la capacitat de transformar-se en un altre ésser desprès de la mort.

• Rig-veda: És el document més antic i agrupa milers d'himnes a les divinitats, recollides i va ser conservats per les famílies sacerdotals. I molts els cants i pregàries actualment es continuen pronunciant a molts cerimònies.

• Sadhu: També ioguis són ascetes errants o persones santes de l'hinduisme que han renunciat a tot, són aquells que viuen allunyats de la caritat del món dedicats exclusivament a la meditació i mengen una sola vegada el dia.

• Samsara: És el símbol de l'hinduisme, és la roda que representa el cicle de la vida. I és l'objectiu de tot brahman o de qualsevol hindú aconseguir sortir del samsara tot hi que normalment sempre ho aconsegueixen desprès de la mort.

• Sànscrit: És la llengua ària de l'hinduisme.

• Sikhs: És el membre d'una comunitat religiosa.

• Smriti: Són els llibres que formen part de la tradició, que són cronològicament posteriors.

• Sruti: Són els llibres revelats pels déus als savis dels primers temps.

• Sudra: Entre la població ària eren els servidors.

• Trimurti: És l'agrupació de tres divinitats considerades aspectes del Brahman i que representen: la creació, la destrucció i la preservació aquestes tres divinitats són: Brahma, Vixnu i Xiva.

• Upanishad: Representa el vedanta, l'última part dels Vedes i es considera una prolongació dels Vedes i per tant integrants dels suri i la seva finalitat és explicar el significat profund de les accions rituals, són diàlegs entre mestres i deixebles.

• Vaisya: Del grup de les persones, forma part de les castes que són nascuts dels malucs, comersiants, artesants, els agricultors i representen el suport de la societat.

• Veda: Vol dir el saber, i el coneixement (I així s'anomenen els 4 llibres sagrats de l'Hinduisme)

●●● [—• HINDUISME •—] ●●●

1. HISTÒRIA I GEOGRAFIA:

L'hinduisme és una de les religions més antigues. Neix i es desenvolupa a l'Índia juntament amb el Nepal, Pakistan, Bangla Desh i Bhutan quan formaven part de l'Índia. Al llarg del segles, l'hinduisme, no es va influenciar de l'orient i l'occident. Però al S.XI va rebre una invasió dels pobles d'Àsia central que tenien l'islam com a religió. Es veuen les influències islàmiques en construccions com el Taj Mahal.

• Situació de l'India: 

 

Taj Mahal edifici influenciat per l'islam.

2.La doctrina i llibres sagrats

La doctrina:

La doctrina: L'hinduisme no té dogmes que defineixin el que s'ha de creure i acceptar una gran diversitat de camins per a conèixer i assolir la FE en una divinitat en un ordre universal que regeix el món i la societat.

L'hinduisme parteix d'una força creadora que ho ha creat tot i alhora és divers i únic -BRAHMAN: És universal l'ànima del món però és divideix ànimes individuals.

 -----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

• La societat hindú es troba dividida en castes. Són grups socials que es basen en la importància social que té la persona que es troba en aquest grup.

Hi ha 4 grups anomenats PURS, i hi ha un cinquè grup que s'anomenen IMPURS, però que no es considera cap casta. 

P(Brahmans): són els sacerdots, mestres, acadèmics... són la casta més alta. que segons ells van néixer de la boca de Brahma.

U(Chatrías): són la classe político-militar. Van néixer de les espatlles de Brahma.

R(Vaishias): són comerciants, artesans i agroramaders. Van néixer dels malucs de Brahma

S(Shudrás): són els serfs i els obrers. Van néixer dels peus de Brahma.

IMPURS: Són els que no pertanyen a cap casta. No hindús, infidels, descastats...

  

 

3.Llocs sagrats i persones sagrades

Llocs:

1.            Ganges: És venerat com la deesa que segons la mitologia va baixar del cel a la terra. A la riba s'hi realitzen rituals a primera hora del matí.

2.            Benarès: Anomenada en Varanasi pel nom del déu Varuna (déu de les aigües). Segons la mitologia va ser la ciutat escollida per Xiva per manifestar-se.

Ciutats:

1.            Benarès, Prayag, Hardvar...

2.            Pushkar --> únic temple de Brahma

PERSONES SAGRADES 
Les persones sagrades són aquelles que estan el capdevant de la realització dels ritus. Hi ha diferents tipus de persones sagrades: 

• BRAHMANS: són els qui han consegrat la seva vida a les diverses divinitats.
• SADHUS o IOGUIS: són aspectes errants o persones de l'hinduisme que han renunciat a tot. 
• GURUS: en sanscrit significa persona de pes. Són mestres de coneixement religiòs, mestres espirituals. La seva tasca és donar a conèixer, o més aviat iniciar nens i joves a l'hinduisme

4.Branques

1.Els Síkhs. Aquesta religió té el seuorigen al S.XV, al Pakistan i a l'índia Nord-Occidental. Barreja elements de l'hinduisme i de l'islam.                    --Fundador: Guru Nanak

• Religió Monoteísta

3.Valors fonamentals:

• La meditació
• El treball honrat
• El lliurament d'almoines

Va començar amb un petit grup de seguidors. A partir del S. XVIII la comunitat succeira al Guru. Actualment té més de 15 milions fidels.

• Temple d'amristar: Lloc de peregrinació gairebé obligat.

No creuen en imatges nin escultures sobre déu. Veneren els llibres sagrats als temples que escau consideren com els gurus. 

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
 
2.El Vixnuisme és una forma de l'hinduisme centrada en el culte a Vixnu com a divinitat suprema i a les seves encarnacions principals: Rama i Krixna. Els seus practicants es diuen vixnuïtes o vaixnavites.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

3.El Xactisme és un conjunt de cultes hindús que conceben la divinitat suprema com a femenina, sota diverses formes, amb la denominació comuna de Xacti. Aquesta visió va influenciar el segle X al budisme mahayana. Els texts religiosos referents a aquests cultes són anomenats Śaktagama o Tantra.

5.Pel·lícula

6.Música

• Aquest és un exemple de música hinduista.

7.Literatura

L'hindú és un descendent directe del sànscrit, a més del páncrito i el Apabhramsha. L'hindú s'ha vist influenciat i enriquit per idiomes com el turc, el persa, l'àrab, el portuguès, l'anglès i les llengües dravídicas. És una llengua molt expressiva que no necessita una terminologia especial per transmetre emocions. També és vàlida per raonaments científics.

La tradició literària hindú és bàsicament oral i en vers. La prosa va arribar més tard a l'escena literària, el primer treball reconegut va ser la novel·la fantàstica Chandrakanta, escrita per Devaki Nandan Khatri. Les primeres obres es van escriure per a cantar o recitar, i es van transmetre oralment durant generacions abans de ser recollides, pel que moltes d'elles van poder haver escrit segles abans de la data de publicació.